Tancament del bloc

Aquesta és l'última entrada que afegirem al nostre bloc amb el qual hem après moltes coses relacionades amb aquests insectes "els cucs de la farina" els quals en sabiem molt poc. També hem après a acceptar errors dins del procés que vam estar seguint dins del nostre bloc i aprendre a intentar canviar el nostre punt de vista i observació per poder enfocar correctament el nostre bloc.

Hem après a tenir cura d'aquests insectes, donant-los aliment, observant-los i apreciant el seu canvi. Per tant hem dut a la pràctica la teoria treballada a classe, en aquest cas la pràctica educativa de l'observació directa i l'experimentació basada en un ésser viu.
Ha resultat ser molt interessant anar-se formulant diverses preguntes i debatre-les amb els companys per tal d'arribar a alguna conclusió, sigui la resposta correcta o sigui una idea que acabi sent errònia. 
Si ho apliquem dins d'una aula veurem que els alumnes aprenen a treballar en grup, aprenen a respectar les opinions dels seus companys, a reflexionar i veure diferents punts de vista, a part de que tenen consciència de responsabilitat amb l'ésser viu que cuiden, cosa que els fa ser més cuidadosos i conscients dels seus actes amb els animals.
No podem oblidar que d'aquesta manera es converteixen en els protagonistes del seu aprenentatge ja que són ells mateixos els que formulen preguntes i hipòtesis, i van omplint-se d'experiència que els ajuda a construir el seu propi aprenentatge.

Això seria una mica el que ens ha passat al grup ja que quan teniem un dubte anaven apareixent d'altres i la curiositat anava augmentant tot i no saber les respostes. Hi havia moments que teniem més dubtes que possibles respostes. Tot i que hi hagués un diàleg entre els membres del grup per intentar esbrinar el que ens preguntavem, en algun moment em hagut de recórrer a cercar la informació perquè ens voliem assegurar de saber-ho del cert, a més, va arribar moments que era per pura curiositat.

Per acabar, cal comentar que nosaltres com a mestres haurem de fomentar la curiositat dels nostres alumnes mitjançant temes que els interessin i que els generi una inquietud. No hem de donar respostes sinó que hem d'aconseguir que els alumnes les debatin. Nosaltres som guies dins del seu aprenentatge i la nostra feina es portar-los cap a bon port, és a dir, ajudar-los a veure el camí i retornar-los al moment que s'en van massa enllà del punt on volem arribar.

Com han deixat de ser cucs per ser escarabats?

Aquesta és una pregunta que ens formulem tots els membres del grup ja que no entenem quins deuen ser els passos de transformació d'aquest ésser viu.

Vam estar debaten quins podrien ser els processos pels quals passaven les larves fins arribar a ser escarabats.
Com ho fan per deixar de ser larves?
Per què hi ha alguns que creixen més ràpidament i d'altres no?
Totes les larves ho aconsegueixen?

Partim de que al principi comencen sent larves, és a dir, els cucs que teníem al principi. Al llarg d'aquest temps, com hem dit a l'entrada anterior, s'alimenten de les reserves energètiques i van fent la metamorfosi. Quan mirem els nostres cucs calculem que no deuen medir més de dos centímetres quan són larves.

Però si es van fent grans, les mudes també deuen anar canviant? O s'allarguen? Són elàstiques?

Creiem que a mida que els cucs van creixent les seves mudes van canviant, inclús van canviant de colors (com hem pogut observar que hi ha cucs de color més marró mentre que d'altres són més clars).
Una vegada els cucs ja porten un temps (15-20 dies) en forma de cuc, suposem que es van enroscant dins de les seves pròpies mudes, tal i com vam poder apreciar-ho al nostre recipient. És allà on comencen a transformar-se i a formar els diferents òrgans que els permetran convertir-se en escarabats.

Al no saber els noms dels diferents estats dels cucs/escarabats de la farina hem cercat informació i hem sabut que comencen sent OUS, quan surten dels ous són LARVES, passats dos mesos es converteixen en PUPES i finalment es converteixen en ESCARABATS.

Observem una pupa

Però també...

Escarabats dins el recipient

Ens vam adonar que quan els escarabats van sortir de les seves pupes eren d'un color blanquinós però que a mida que anaven passant els dies anaven sent més foscos.
Per què canvien de color?
Quin significat té?
Creiem que al principi són blanquinosos perquè són dèbils i estan recien sortits dels ous, de manera que no estan preparats per la reproducció. Però quan ja van canviant el color fins a ser completament foscos suposem que ja són madurs i capacitats per reproduïr-se.

Són de diferents colors segons la seva maduresa

Com es reprodueixen?

Tal i com comentavem a l'entrada de l'altre dia, alguns dels nostres cucs ja han passat per les diferents fases de cucs i s'han convertit en escarabats. Tot i tenir-ne poquets podem apreciar la relació que hi ha entre ells.

L’altre dia vam estar observant com es relacionaven i vam estar comentant amb els diferents membres del grup que es mostraven oberts els uns amb els altres, s'acostaven, però cada un d'ells anava a la seva. De manera que van aparèixer algunes preguntes:

Com es deuen reproduir?
En quin moment deuen relacionar-se sexualment els escarabats?
Quant de temps deu durar la gestació de la femella?

Vam començar a pensar possibles respostes i vam arribar a la conclusió que creiem que la fecundació d'aquests animals es produeix de manera externa. Com ja sabiem hi ha escarabats femella i mascle, de manera que el mascle introdueix els espermatozoides dins de la femella utilitzant els seus genitals. A partir d'aquest moment la femella pon els ous fecundats i suposem que els amagaria per algun racó del recipient.
Però llavors ens va sorgir la següent pregunta:

Quants ous deu pondre la femella?

Després d'estar-ho parlant vam creure que al igual que altres éssers vius ponen ous, en ponen en grans quantitats per assegurar-se la continuïtat de la seva espècie ja que no tots sobreviuen.
D'aquesta manera creiem que en deuen pondre entre uns 50 o 70, si no més.

Reproducció escarabats de la farina

Al no poder veure-ho amb els nostres propis ulls hem cercat una imatge on es pugui veure aquest procés. 



En relació al temps que dura l'embaràs, suposem que al ser uns éssers vius tan petits no deu ser massa extens el temps que suposa crear un nou insecte d'aquesta espècie. Deu durar aproximadament entre 5 dies i una setmana.

Tot i així els nostres escarabats encara no s'han reproduït, però per què? Encara no ha passat suficient temps com per fer-ho? O no s'han adaptat correctament a l'entorn on viuen?

Potser el problema és que hi ha més femelles que mascles i no troben l'equilibri, o potser encara els falta temps per reconeixer-se i adaptar-se a l'entorn que els rodeja per tal de considerar-lo estable i amb condicions prou bones com per evolucionar.

I com i de què s'alimenten?

Abans de tot val a dir que quan vam anar a comprar els cucs de la farina a la botiga d'animals, se'ns va informar d'on i com havíem de col·locar els nostres éssers vius; en una capsa prou gran per tal que no quedessin tots sobre de tots i amb una capa d'uns 3 cm de farina o pa ratllat si és que el recipient fa uns 10 cm d'alçada. A més a més ens va aconsellar que hi poséssim també pa sec en trossets. 

Bé, un cop teníem posats els cucs en aquestes condicions ens vàrem començar a qüestionar:
Només poden menjar aquest tipus d'aliments: farina i pa sec?
Què els passaria si se'ls donés un altre tipus d'aliment?

Vam estar debatent quin estil d'aliment també podrien digerir, van sortir fruites, carn, peix, etc però tots els membres del grup coincidíem en que aquest no pot ser aliment pels cucs de la farina. Llavors van sorgir els vegetals i altres insectes com mosques, mosquits o diverses espècies de cucs. Després de parlar-ho vàrem concloure que els cucs de la farina a part d'alimentar-se de farina i pa (blat) també poden nodrir-se d'altres insectes i d'algun vegetal encara que suposem que no tindran els nutrients 100% necessaris per a la millor alimentació dels cucs de la farina.

Cucs de la farina en el seu hàbitat i alimentant-se de pa sec

Durant la conversa de com s'alimentaven i tot el què comportava ens preguntem quina és la seva estructura interna que permet la digestió dels aliments. Van sorgir idees com la de tenir estómac ja que sense aquest no ens podem nodrir, tot i això també es va dir que tenien un sistema d'alimentació diferent potser ja que el seu físic no els permet de tenir un sistema digestiu tal i com el coneixem nosaltres amb els seus respectius òrgans i funcions. Llavors van voler investigar i cercar informació sobre aquest dubte.

Després de buscar informació vam saber que els cucs els agrada estar en llocs foscos i que durant la metamorfosi necessiten reserves energètiques per tal de poder sobreviure. En el cas que fessin un abús d'aliment podrien tenir problemes en el metabolisme.

De moment hem vist que les larves d'una manera o altre s'alimenten i en molts llocs trobem que algunes larves tenen un tipus de músculs que a través de la seva contracció es va desplaçant per l'interior de la larva. L'altre cas és el fet de tenir un aparell digestiu amb un tubs digestius capaços de fer desplaçar l'aliment per tal que arribi a l'aparell excretor.

També, comencem a observar que alguns cucs ja són més grossos i d'un color més marronós que d'altres cucs. Mentre que hi ha cucs que ja s'han convertit en escarabats.

És a partir d'aquests debats amb diferents punts de vista i opinions quan ens preguntem com són per dins aquests éssers vius? Com es poden reproduir? 

Quin és l'entorn d'aquests éssers vius?

Van passant els dies i observem que el recipient on viuen els cucs cada vegada està més brut. La farina que vam col·locar-hi ja no té un color homogeni. Ens sorgeixen dubtes com ara:

Què ha passat?
Són els excrements el que han fet que canviï el color?
O és el menjar?

Quan observem el recipient veiem que són excrements el que ha aparegut i ens ha fet dubtar. Al llarg dels dies els cucs han anat defecant el que han estat menjant i les restes han quedat allà. Però quan veiem això ens apareix un dubte crucial:
si hi ha extrements vol dir que els animals estan relacionant-se amb l'entorn i haurien d'estar creixent... i per què hi ha cucs que han mort o que no han crescut?

D'aquí sorgeixen dubtes:
Tots s'han adaptat a l'entorn d'una manera adequada?
De ser així... podrien viure en altres entorns?
S'adaptarien amb facilitat?

Vam arribar a la conclusió que en general deuen viure sempre en condicions similars ja que els canvis extrems no els deuen suportar. Suposem que viuen en temperatures estables entre 20º-22º.

Però llavors pensem que si visquessin en condicions de temperatura molt diferents, també hi hauria altres tipus d'aliments ja que depenent de les condicions climàtiques les plantes i els animals hi viuen o no. Mengen alguna cosa més que farina/gra?
Posats a pensar creiem que també es podrien alimentar d'insectes més petits que ells mateixos tot i no deixar les plantes de banda.

A més, com deuen alimentar-se aquests insectes?

Recipient on viuen els cucs

Els nostres cucs!

Arribats a aquest punt del bloc ens adonem que no es la mirada més correcta per enfocar-lo. Per aquest motiu, partirem des d'altres preguntes

Tornem a revisar amb el grup quins són els errors comesos i decidim començar des del principi. Van sorgint preguntes i possibles hipòtesis de què i com pot passar un procés concret i d'aquí n'extreiem un resultat.

Els nostres cucs els hem obtingut d'una botiga d'animals (que és on es compren). La botiguera ens comenta que són utilitzats com a aliment en l'àmbit de la pesca i en animals exòtics. 

Comencem plantejant-nos què sabem d'aquests éssers vius, els cucs/escarabats de la farina:

De manera que tot i tenir aquesta informació continuem formulant-nos altres preguntes, com ara:

A mida que anem afegint les entrades anirem responent les següents qüestions segons els que hem estat observant i el que creiem que pot ser o passar.

Cucs de la farina

Presentació del bloc

*Hem afegit la presentació de nou per tal de marcar a partir de quin moment canviem l'enfocament del bloc.


Som estudiants de 3r any d'Educació Primària. El nostre grup està format per l'Elisabet Bou, José Garcia, Carola Pallarols, la Cèlia Giménez i la Maria Royuela.

Aquest bloc està pensat per incloure-hi els comentaris relacionats amb l'activitat proposada a classe de Ciències Experimentals: l'observació d'éssers vius.


La nostra finalitat és observar el procés que s'esdevé en el creixement dels cucs de la farina que són els éssers vius que el nostre grup ha seleccionat. El motiu de la tria d'aquests insectes és degut a que el seu canvi fisiològic és força ràpid i en poc temps podem tenir bons resultats i poder-los comentar. A més, considerem que en sabem molt poc dels insectes i és una manera de resoldre les nostres inquietuds mitjançant l'observació d'aquests. 

Al blog s'aniran afegint entrades a mida que passin els dies i veiem que estan sorgint canvis a l'aula de ciències experimentals (on guardem els insectes). Les entrades les realitzarem entre tots els membres del grup, igual que el manteniment dels nostres éssers vius. Finalment, podrem fer un tancament global del bloc introduint les conclusions que hem pogut extreure al llarg d'aquest temps.

Per acabar, és important destacar que partim d'una primera inquietud que l'hem convertit en pregunta per poder observar-ho amb detall i a la següent entrada comentar si l'hem  pogut resoldre. La pregunta és: QUÈ EN SABEM?

Què passa si congelem els cucs?

Hem provat de congelar els cucs de la farina per veure què passava. Per fer l'experiment hem agafat 10 cucs de tots els que tenim i els hem ficat en un recipient i després al congelador durant 24 hores.

Què els ha passat als cucs?

Al descongelar els cucs hem pogut veure que 4 d'ells estaven morts però els altres 6 encara han mantigut la vida. Després d'unes hores s'han mort 3 més i els altres 3 viuen com ho feien abans.

Per què no han mort tots?

El fet de que no hagin mort tots és que els que han sobreviscut no tenien oxigen casi i això ha provocat que els cucs per dins no s'arribin a congelar que és el que hauria provocat la seva mort.

Hi ha més éssers vius que puguin tenir vida després de congelats?

Trobem les llevadures que són fongs microscòpics que un cop congelats, igual que les cucs, tenen vida després de ser descongelats.

De que serveix congelar éssers vius?
Un exemple del perquè voldríem congelar un ésser viu són els mamuts. Recordeu que van desaparèixer fa molts anys? Doncs ara s'han trobat alguns congelats i s'ha plantejat la possibilitat de poder clonar aquests mamuts i tornar l'espècie a la vida ja que poden extreure l'ADN dels mamuts.
Per altre banda, està el cas del senyor Walt Disney que va manar que el congelessin per després poder reviure'l ja que els seus òrgans es conservaran gràcies al fred.